NOTES SOBRE LA PRONÚNCIA DEL MOT EURO EN CATALÀ


L'entrada en vigor de la moneda única europea, l'euro, ha comportat algunes qüestions de caràcter lingüístic.  Aquest document intenta donar resposta a aquests interrogants, i avisa sobre la incorrecta pronunciació del mot euro en català central, on massa sovint es pronuncia amb fonètica castellana.

La principal institució lingüística del país, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), s'ho ha plantejat i hi ha dit la seva.


Termes que designen la unitat de moneda europea i la seva subdivisió: l'euro i el cent

(Acord de la Secció Filològica del 16 de gener de 1998)  
 

1
Els termes masculins euro ('unitat monetària de la Unió Europea') i cent ('centèsima part de l'euro') prenen en plural les formes euros i cents, respectivament, d'acord amb les regles de formació del plural en català.
 
2
Tanmateix, d'acord amb el considerant número 2 de la Proposta de reglament (CE) adoptada pel Consell de la Unió Europea el 7 de juliol de 1997, relativa a la introducció de l'euro, «l'elecció del nom cent no impedeix la utilització de variants d'aquesta denominació en l'ús quotidià dels estats membre». Així doncs, res no obsta perquè el mot cèntim, que ja existeix en la llengua catalana, pugui designar també, quan pertoqui, la centèsima part de la moneda que substituirà la pesseta. Aquest significat ja és recollit en el Diccionari de la llengua catalana, atès que el mot hi és definit com a «moneda que val la centèsima part d'una unitat monetària».
Per aquest motiu, la Secció Filològica recomana d'emprar, preferiblement, el terme cèntim com a designació usual en català de la subdivisió de l'euro.
 
3
Finalment, la Secció Filològica considera que, en la pronúncia dels termes euro i cent, s'han de tenir en compte les diferències fonètiques derivades de la diversitat dialectal que afecten, especialment, la qualitat de les vocals d'aquests dos mots i el grup consonàntic nt del mot cent. Així, per exemple, en el cas del català central, la e de tots dos mots s'ha de pronunciar oberta, i la vocal final de euro s'ha de pronunciar com una u; i, en el cas del valencià, la t de cent s'ha de pronunciar.



Tot seguit reproduïm un escrit del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en què es recomana la pronúncia proposada per l'IEC.

Sobre els termes "euro" i "cent"

1. La meva consulta a l'Institut d'Estudis Catalans i al Termcat a propòsit dels termes euro i cent ha tingut una ràpida resposta. En efecte, la Secció Filològica de l'IEC s'ha pronunciat sobre la qüestió en data 16-I-1998, segons consta en el document adjunt.

2. L'acord de la Secció Filològica coincideix amb els plantejaments del meu dictamen de 23 de desembre de 1997, per la qual cosa queden confirmades les recomanacions que s'hi formulaven i que ara sintetitzo:
2.1. En el parlar corrent i en el llenguatge periodístic, és recomanable l'ús del terme cèntim per designar la fracció monetària, encara que oficialment el seu nom sigui cent.
2.2. Si es compleixen les previsions actuals, la paraula cent no serà utilitzada a nivell oral; però si calgués dir-la, s'hauria de pronunciar amb e oberta i t sensible (és a dir, "sènt").
2.3. La pronunciació catalana més recomanable per a la paraula euro és la més coherent amb cada estàndard oral. Així, en català central la pronunciació recomanada és amb e oberta i o neutralitzada (és a dir, "èuru").

3. Demano als Serveis Lingüístics de les emissores de ràdio i televisió d'aquesta Corporació que difonguin aquestes recomanacions coincidents amb les de l'IEC.

Francesc Vallverdú
Assessor lingüístic de la CCRTV
Barcelona, 9 de febrer de 1998




Portada